divendres, d’agost 24, 2007

Joves i autogestió

Durant la meva presidència del CNJC vam intentar dinamitzar una colla de joves de Perpinyà perquè a partir de l'exemple català fessin un Consell de Joventut a la Catalunya Nord. Entre les entitats promotores hi havia els Angelets de la Terra (seguidors de la USAP de Rugbi) de la qual en Ramon Faura n'era un dels responsables i qui, una vegada acabat el meu càrrec, em va demanar que escrivís un article per publicar-lo a la seva revista sobre joves i autogestió.

És aquest:

Joves i autogestió

A finals del mes de març, vaig deixar la presidència del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), però just abans de plegar vaig tenir l’oportunitat de conèixer els responsables de les associacions juvenils de la Catalunya Nord en un viatge que vaig fer a Perpinyà a principis d'aquest any, convidat per en Ramon Faura.

Feia mesos que estàvem en contacte i havíem començat a parlar amb l'objectiu de buscar un projecte comú que ens permetés conèixer-nos millor i aprofitar les diferents sinèrgies per avançar plegats. Desprès d’enraonar molt, explicar el model del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i exposar les dues realitats catalanes, la idea de crear un Consell Nacional de la Joventut a Perpinyà va quedar oberta damunt la taula.

A qui no li ha passat per alt l’emancipació juvenil a l’hora de manifestar-se ha estat a la globalització. La realitat és que la situació actual de la joventut es precària a tot arreu, també a l'estat Francès. A la Catalunya Nord malauradament no hi ha un teixit associatiu fort, segurament perquè el sistema polític existent allunya massa les administracions de la societat civil. Per això, cal reivindicar solucions als problemes, demanar més proximitat de gestió amb administracions més properes i sobretot, capacitat de decisió per tenir més possibilitats de construir el futur.

Heu de ser i sentir-vos actors importants de la vostra societat i això requereix que hi hagi més autogestió i en definitiva, més independència. És important que uniu totes les associacions juvenils i creeu una plataforma unitària o bé, un consell Nacional de Joventut, si s'escau. Tot és força complexa, però amb un societat civil forta i organitzada tot resulta més senzill. En el CNJC podeu veure-hi un model a copiar i a millorar i en les persones que el formen un munt de mans esteses per fer camí plegats.

dijous, de març 22, 2007

I l'educació en el lleure, què?

Article publicat a Tribuna Catalana (enllaç)

La setmana passada es va presentar el Pla de govern 2007-2010 que explicita els principals objectius i les principals actuacions que el Govern d’Entesa vol prioritzar aquesta legislatura. Aquest document recull diverses actuacions que des del món juvenil fa temps que reclamem amb preocupació com el pla per l’emancipació juvenil, l’acord nacional per l’ocupació juvenil, el pacte nacional per la immigració, el pla d’integració de la Formació Professional o bé la
integració a l’Espai Europeu d’Educació Superior. També inclou la proposta de diverses iniciatives legislatives al Parlament com la llei de polítiques de joventut, la llei d’acollida o bé la futura llei d’educació, entre altres.

Malgrat tot, aquest pla de govern no prioritza les polítiques publiques dedicades a l’educació en el lleure o bé a l’associacionisme educatiu, com tampoc prioritza la “Llei de suport i foment a l’associacionisme educatiu” malgrat que en l’anterior legislatura fins i tot s’havia creat la ponència parlamentària, que es va haver de dissoldre al ser convocades les eleccions anticipades.

Hi ha dues polítiques bàsiques per la joventut catalana que ben desplegades fan possible que ens podem emancipar i esdevenir ciutadans crítics i responsables. Per una banda, les polítiques d’emancipació que han de fer possible l’accés a l’habitatge i la inserció a un mercat de treball digne, mesures que aquest govern vol entomar amb força com ho demostra el propi document. I l’altra, igual d’important o potser més, és apostar fermament per l’educació i sobretot per l’educació en valors, tasca que des de fa molt temps està realitzant, amb molt d’èxit, l’associacionisme educatiu.

Durant el darrer segle, l’associacionisme educatiu no només ha realitzat una valuosa tasca pedagògica optant per l’educació integral de les persones, sinó que també ha esdevingut una important escola de democràcia, una brillant escola de participació i un valuós factor d’integració i de cohesió social. Malgrat que hi ha qui pugui pensar que aquestes tasques també podrien ser entomades des d’altres agents educatius, n’hi ha una que és única, genuïna, necessària i diferenciada de les altres, i és que tot aquest mestratge s’està fent des del voluntariat i això comporta que cada monitor des del seu compromís individual està educant en el futur compromís de la generació que educa. Aquesta tasca és clau per formar ciutadans compromesos i no súbdits o clients del sistema. El compromís només s’ensenya des de la gratuïtat, exercint-lo. No existeix cap altra escola millor que l’associacionisme educatiu per aquesta escomesa.

Malgrat tot, aquest gremi podria està amenaçat. Diversos canvis en la societat catalana han fet aparèixer una nova necessitat social en l’àmbit de l’educació dels infants que ha provocat una excessiva mercantilització del sector i alhora ha fet aflorar nous agents educatius. Aquests nous escenaris s’estan generant sense cap actuació decidida per part del govern i amb l’única regulació de la pròpia llei del mercat. Evidentment aquestes circumstàncies no són gens favorables per les associacions que de manera gratuïta contribueixen a la construcció del país.

Calen polítiques decidides que puguin garantir la continuïtat de l’associacionisme educatiu i en puguin augurar un futur millor. Cal que aquest govern prioritzi aquestes polítiques i es decideixi a tirar endavant una llei que permeti ordenar el sector i establir una sèrie de mesures de suport i reconeixement a favor de l’associacionisme educatiu. Perquè tenir responsabilitats de govern implica imaginar escenaris de futur i no només gestionar el present.

dimecres, de març 07, 2007

Amenaces, propostes i reptes en l'educació no formal


Article publicat al número 84 del Debat Juvenil, la revista del CNJC, a la primavera del 2007

Des del moviment associatiu juvenil ja hem analitzat en diverses ocasions quines son les principals amenaces que actualment té el nostre sector i fins i tot hem fet propostes per tal de solucionar-les.

La principals amenaces tenen el seu origen en els canvis que la societat catalana ha experimentat en els darrers anys i en la no regulació per part de l’administració d’aquests nous escenaris. Els agents que tradicionalment havien tingut el monopoli de l’educació: escola, família o religió han vist canviar les seves fonts i formes d’autoritat pedagògica. Els canvis socials, com l’entrada de la dona al mercat de treball, el retard de l’edat de nupcialitat, la fecundació, el canvi en els models familiars i les dificultats de conciliació de la vida laboral i familiar han portat a la aparició d’una nova necessitat social en l’àmbit de l’educació dels infants que es corregeix amb l’augment de les activitats pedagògiques que es realitzen més enllà de l’horari escolar.

L’elevada demanda d’aquest tipus d’activitats, tant durant el període de vacances, com també durant el període escolar, ha provocat la aparició de nous agents educatius com ara les empreses de serveis de lleure amb afany de lucre o be les entitats sense afany de lucre prestadores de serveis de lleure que realitzen la tasca amb personal remunerat o fins i tot les AMPA i les mateixes institucions públiques. Avui l’educació en lleure ja no s’ofereix només des l’associacionisme educatiu sinó que s’ha mercantilitzat. Val a dir que alguns d’aquests agents estant fent una tasca exemplar, necessària i diferenciada de l’associacionisme educatiu, però també es cert que ja hi ha qui parla d’activitats de lleure, obviant la paraula educació. Alguns d’aquests agents educatius han creat un nou producte: el lleure de consum, que a ulls de moltes famílies pot costar de diferenciar de l’educació en el lleure i encara més de l’educació que pot oferir l’associacionisme educatiu.

Durant el darrer segle, l’associacionisme educatiu no només ha realitzat una valuosa tasca pedagògica optant per l’educació integral de les persones, sinó que també ha esdevingut una important escola de democràcia, una brillant escola de participació i un valuós factor d’integració i de cohesió social. Malgrat que hi ha qui pugui pensar que aquestes tasques també podrien ser entomades des d’aquests nous agents, hi ha una tasca que es única, genuïna, necessària i diferenciada de les altres, i es que tot aquest mestratge s’està fent des del voluntariat i això comporta que cada monitor des del seu compromís individual està educant en el futur compromís de la generació que educa. Aquesta tasca es clau per formar ciutadans compromesos i no súbdits o clients del sistema. El compromís només s’ensenya des de la gratuïtat i no existeix cap altre escola millor que l’associacionisme educatiu per aquesta escomesa.

Les propostes de millora que fem son ben clares: Volem una llei que ordeni el sector i que doni suport i reconeixement a l’associacionisme educatiu. I no només ho manifestem sinó que també hem treballat per definir quines son les mesures de foment i suport que ens calen i les hem deixat escrites en una resolució anomenada “Per unes politiques publiques de foment i reconeixement de les organitzacions d’associacionisme educatiu” que es va aprovar en el ple de l’Assemblea General Ordinària del CNJC, l’any 2005 a la Seu d’Urgell.

En aquestes mesures de reconeixement reclamem incrementar el reconeixement social, la consideració política i institucional i que és promogui i garanteixi la nostra presencia internacional. Les mesures de foment que reclamem son per millorar la nostra formació, adequar els nostres locals, accedir a equipaments i serveis públics, facilitar l’accés al medi natural, millorar en temes fiscals, incrementar el nostre finançament, apostar per treballar en la innovació pedagògica i facilitar la relació amb l’educació formal.

Finalment hem de dir els nostres reptes: Cal que reivindiquem la aportació que estem fent en termes de capital social i de formació d’individus crítics i autònoms, de construcció de país i d’enriquiment de la qualitat democràtica. Si volem seguir construint un país cohesionat, cal que vetllem per l’existència d’aquesta xarxa, que és referència a molts països.

Cal que treballem per aconseguir que s’ordeni el sector, es diferencií i es doni suport i reconeixement a les associacions educatives juvenils i perquè es regulin els altres agents educatius. Això ho aconseguirem si el nostre Parlament fa una bona llei de reconeixement i foment de l’associacionisme educatiu i també si es reconeix aquesta tasca en la futura llei de l’educació. A banda del Parlament també hem de parlar amb el Govern Català, amb la Secretaria de Joventut i amb el Departament d’Educació, i exigir-los que des del Govern apliquin unes bones politiques de suport a tot aquest teixit abans no sigui massa tard. Fer política ha de ser imaginar escenaris de futur i no només gestionar el dia a dia.

dilluns, de març 05, 2007

Molta feina a fer! (editorial del Debat Juvenil 84)

Editorial del número 84 del Debat Juvenil, revista del CNJC, publicada la primavera del 2007

Molta feina a fer!

Amb la XXIX Assemblea General Ordinària d’aquest mes de març del 2007 celebrem els 28 anys del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Uns anys de feina feta des dels joves i per als joves, gairebé tres dècades de treball per esdevenir un referent clar per les institucions i les administracions d’aquest país en matèria juvenil, un espai que ha permès que el país anés avançant a partir de les propostes del moviment associatiu juvenil en el marc de les polítiques de joventut.

Hem estat doncs, aquest referent tant pel que fa les administracions i les institucions públiques com pel propi associacionisme juvenil. Ens falta però, ser referents en un altre espai: ser-ho per els i les joves catalans no associats i també per aquells que les distancies geogràfiques ens converteixen en un espai llunyà i desconegut. Aquesta és l’assignatura pendent que tenim: el coneixement de la tasca del Consell a tot el territori i la vinculació i confluència d’aquesta diversitat juvenil.

Arrel del pla d’actuació territorial que es va aprovar ara fa un any, hem començat a treballar en aquesta direcció. Una de les claus perquè aquest pla anés endavant era la possibilitat de incorporar tècnics al territori. Amb aquest aspecte ja hem avançat molt i ara mateix, tenim un tècnic a les comarques barcelonines i un a les comarques gironines. També hem descentralitzat l’àrea de programes i a Girona hi ha una altra persona fent aquesta tasca que ens permetrà consolidar una mínima estructura tècnica a la demarcació i a fer que les entitats gironines puguin realitzar grups de treball a la mateixa ciutat. Aquesta aposta ha de veure la seva consolidació l’any vinent amb la incorporació paulatina de tres tècnics més al territori que ens permeti ser presents a Lleida, Tarragona i a les Terres de l’Ebre,

Aquest número us parlarà d’aquest repte però també, d’altres igual d’importants. Encetem el curs amb el lema: “Som diferents, som iguals” perquè volem posar l’accent en les desigualtats socials. Desprès d’un any treballant per consensuar un discurs de salut, de gènere i de ciutadania, cal que ara comencem a fer accions de formació i d’informació per fer que aquestes intencions escrites en un paper impregnin les nostre entitats. Cal que creem la necessitat de fer unes polítiques de salut que es basin en mesures de prevenció i d’educació i cal que les entitats juvenils interioritzem que en aquest procés hem de ser uns agents de salut molt actius.

D’altra banda, aviat signarem un conveni amb l’Institut Català de la Dona que ens permetrà treballar conjuntament la complexitat de la perspectiva de gènere en els joves i a les entitats. Durant aquest curs volem fer un seguit de formacions en comunicació no sexista, relacions laborals, organització del temps, rols de gènere, mecanismes d’empoderament i coeducació que ens permetran adquirir coneixements de com hem de treballar millor aquest tema a les nostres entitats. De la mateixa manera volem fer un bon treball amb la ciutadania, la immigració, la criminalització juvenil i la resolució de conflictes.

Finalment, també vull mencionar l’estudi que hem engegat. Davant d’una societat dinàmica i complexa amb dificultats perquè els i les joves participin creiem important fer un bon anàlisis de les noves formes de participació i dels nous estímuls juvenils. Amb aquest estudi farem una fotografia ben definida i ben nítida de l’estat actual de l’associacionisme juvenil, per tal de traçar un camí que ens porti cap als reptes del moviment associatiu juvenil del segle XXI.

Tots aquests nous reptes han de ser importants a partir d’ara, però sense oblidar els principals reptes que tenim des de fa temps: cal que continuem fent un seguiment de les polítiques d’emancipació i que aconseguim que la pròxima llei de polítiques de joventut sigui realment efectiva i pragmàtica. Les polítiques d’emancipació són una de les claus mes importants per aconseguir un nou model social, més cohesionat, harmònic i just. L’altra clau és l’educació i per això, també cal que vetllem perquè es protegeixi i es doni suport a un dels agents educatius més valuosos i a la vegada, més maltractats d’aquest país: l’associacionisme educatiu. Les entitats educatives no han de demostrar res que no hagin ja demostrat, el teixit social i polític català des d’alcaldes fins a diputats passant per presidents, regidors i responsables de moltes associacions de la societat civil han estat, en bona part, alumnes d’aquests ensenyaments. No hi ha cap altra escola de compromís al país. I el compromís només s’ensenya gratuïtament. En un model social com el d’avui on es premia l’individualisme i on tot es mercantilitza, fins i tot el temps de lleure, podríem perdre un actiu molt important pel país. No badem!

I res més, com veieu aquest es un curs que s’acaba i una presidència que també posa el seu punt i final, però deixa oberts molts projectes i molts reptes que continuen en mans d’un bon equip per tirar-los endavant. Bona Feina!

dissabte, de febrer 24, 2007

Pregó del Carnestoltes de Taradell

El Consell de joventut de Taradell em va demanar que fes de pregoner del Carnestoltes del 2007 i aquest és el pregó que vaig llegir a l'escenari de Can Costa i Font vestit de "tunero".

El Pregó

Benvinguts a tots els infants,
joves, adolescents i grans.
El Carnestoltes a Taradell ja ha arribat,
com sempre una mica tard!
Però tranquils: si la sardina ja està enterrada,
avui i aquí, desenterrarem l’arengada!
I la farem córrer tota la nit,
fins que trobem un bon partit!

Tal com marca la tradició,
Avui és dia de gresca i d’agafar-se al porró!
Amagar-se darrera una màscara i desinhibir-se,
i sobretot divertir-se.
Ballar creant desig i seduint amb la mirada,
per no acabar calents i sols a la matinada.
Ep! I si podeu, acabeu amb una bona bacanal,
Que s’ha de celebrar bé això del Carnaval!

Sí! avui toca cridar a la disbauxa,
la gresca i sobretot la rauxa!
Perquè avui toca ser joves, Taradell!!!
encara que alguns tingueu el cos una mica vell.
Però, tots volem tenir jove l’esperit
i ballar fins a les tantes de la nit!
I és que en tot l’any hi ha un dia,
en què tothom ser jove voldria.

Però ser jove no és tan fàcil companys,
això cada dia te més paranys.
I és que aquest model social,
ens discrimina i ens fa força mal!
Els qui creieu que tinc raó,
ja us podeu fotré el primer petó!
Però els qui creieu que exagero,
pareu l’orella i escolteu amb “esmero”.

Començarem parlant del treball,
perquè resulta que no cobrem un carall!
I tot i ser bons professionals,
Ens fan treballar amb contractes temporals.
Mireu: Per saber com som hi ha un nom que ja dóna moltes pistes,
i es que ara fins i tot, ens diuen els “mil•leuristes”!
Com ens podem pagar la “farra” de Carnaval
amb aquesta precarietat laboral?

També podríem parlar de l’habitatge,
però és que seria un miratge.
Perquè, quin jove d’aquí, pot disposar
d’un pis per poder anar a “salar”?
Tranquils, us porto la solució
per abandonar els pares i fer el sarró.
En diuen hipoteca i no surt pas de franc,
I a més a més, el propietari del pis és el banc.

Diuen, que fa falta estudiar,
per un bon futur llaurar.
Però si tots som economistes,
Enginyers o periodistes!
Aquí la culpa és la subocupació.
vet aquí una altre pressió.
Total que la generació més ben preparada,
També és la més maltractada.

I si ens queixem i a una manifestació volem anar,
ja ens podem ben calçar.
Perquè si la mani es juvenil,
els mossos repartiran amb estil.
Ara bé, si et manifestes a l’aeroport,
ja tindràs una altra sort.
I es que, és senyal de salut
criminalitzar la joventut.

Com voleu un país construir
passant dels qui us han de seguir?
Com podem fer una nació
“putejant” la següent generació?
Com veieu ho tenim fotut,
Ser jove ja no es tan collonut!
Però va! ara tot això tant s’hi val,
que avui estem de Carnaval.

Aquesta nit tots voleu ser joves,
i ballar fins a altes hores,
i avui tots teniu permís
per ser joves amb encís.
I és que tot s’hi val aquesta nit,
excepte està deprimit.
Avui toca diversió,
I ballar i riure amb passió.

Per acabar permeteu-me un consell,
molt conegut aquí Taradell.
A veure: Tots els qui vulgueu mamar,
O torneu a peu o veniu a casa a clapar.
Als qui penseu fer anar l’arengada,
Penseu que primer cal posar-hi una flassada,
I als qui encara sou massa petits,
Nois, a dormir un cop estigueu ben tips.

I res mes, a disfrutar gentada,
I no pareu fins a la matinada.
Que el Carnestoltes esta molt bé,
I no n’hi ha cap altre fins l’any que ve.