Les meves coses

Òmnium fa campanya a la Plaça Major de Vic

2010-10-13T11:39:00.002+02:00

Somniem!

2010-07-08T09:32:00.002+02:00

Parlament al Pi de les tres branques

2009-08-03T13:07:00.004+02:00

El tercer diumenge de juliol vaig pujar a Castellar del Riu per participar a l'Aplec del Pi de les tres branques en nom d'Òmnium Cultural. Avui he trobat aquest vídeo realitzat per llibetats.cat que recull les meves paraules.

(a partir del minut i mig)

La vida ens dóna i pren papers

2009-02-18T07:39:00.003+01:00

Ara fa un parell d’anys, el gener del 2007, en Lluís Llach feia una de les ultimes actuacions i col•laborava amb un espectacle anomenat “Tranuites Circus” que dirigia en Lluís Danés i es representava al TNC.

Va ser un dels espectacles més bonics que he vist: una barreja de música, teatre visual i de circ on cinc artistes (de circ) i una actriu posaven imatges a les cançons més conegudes del cantautor de Verges.

De les cançons que van representar en recordo especialment una: “Un núvol blanc” que avui he trobat al youtube.

"Repensar com créixer" o l'Informe econòmic d'ESADE

2009-02-16T07:59:00.007+01:00

La setmana passada vaig veure aquest interessant resum de l'acte de presentació de l'informe econòmic anual d'ESADE. Un informe que després de veure aquestes imatges m’han agafat ganes de llegir.

En el vídeo podreu veure i escoltar les opinions dels catedràtics d’economia Ferran Ballabriga i Xavier Mena que han fet l’informe i que l’expliquen de manera resumida.

Quatre idees generals: S’ha entrat en recessió a nivell mundial. Els països emergents seran els que més patiran i el seu futur és incert. Els EUA tindran una recessió dràstica i ràpida però a la vegada també tindran una ràpida recuperació que es produirà cap a finals del 2009. La zona Euro tindrà una recessió més lenta, però menys profunda i una sortida també més lenta. L’Estat espanyol patirà i tindrà una recessió abrupta, profunda i dilatada en el temps que anirà més enllà del 2010 i que és causa de la crisis financera mundial però sobretot a causa del trencament del model de creixement espanyol i agreujat per les males politiques creditícies i financeres que s’estan duen a terme.

Segons els catedràtics caldrà tornar a ser competitius i per això caldrà repensar com créixer. Diuen que estem vivint en directe un canvi històric que canviarà fins i tot la manera de fer negocis.

Mireu-lo a aqui o be fent un click damunt la següent imatge. Si voleu llegir la noticia de la web de ESADE que inclou un petit resum aneu al següent enllaç.

La crisi segons Albert Einstein

2009-02-13T07:07:00.001+01:00

"No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot passar a les persones i als països, perquè la crisi porta progressos.

La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la nit. És gràcies a la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera a si mateix sense quedar "superat". Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions.

La verdadera crisi és la crisi de la incompetència.

El problema de les persones i els països és la peresa per a trobar les sortides i les solucions. Sense crisi no hi ha reptes i sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És gràcies a la crisi que aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi qualsevol vent és carícia.

Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme.

En comptes d'això, treballem de valent. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora: la tragèdia de no voler lluitar per superar-la"

Premis de recerca de Taradell

2009-01-28T07:16:00.007+01:00

La setmana passada es va lliurar el primer premi Ajuntament de Taradell al millor treball de recerca del batxillerat i el treball guanyador va ser "la política a Taradell 1979-1995" de la Míriam Martinez.

El premi ha estat creat aquest any per iniciativa de la regidoria d’educació i del consell escolar municipal i te l’objectiu de identificar tots els treballs de recerca que es realitzin sobre la vila i alhora motivar la creació de nous treballs que parlin de Taradell.

Personalment he tingut la sort de formar part d’aquest primer jurat i la oportunitat de poder llegir tots els treballs que s’hi han presentat. Reconec que he après moltes coses del meu poble que desconeixia tant del treball guanyador com de tots els altres i he recuperat de llarg les hores esmerçades en la lectura. La llàstima és que només un treball ha pogut ser el guanyador i ha rebut el premi i els honors. Particularment em va saber greu no poder reconèixer de cap manera tot l’esforç dels altres participants però el cert es que donat un premi on els estudiants es presenta amb pseudònims es fa difícil discernir on està la barrera de la privadesa i l’anonimat i per tant fer reconeixements públics mes o menys èxplicits.

Per acabar deixeu-me dir que el treball de la Míriam és un bon anàlisis de les cinc comtesses electorals que hi va haver a Taradell des del 79 fins al 95 amb una recopilació molt interessant de diversos documents de l’època, articles de diaris i una acurada bibliografia. Us deixo la presentació que vaig preparar per l’acte de lliurament perquè en podeu fer un tast. Ara que si el voleu consultar sencer el trobareu a la Biblioteca.

Premis De Recerca Duplicada

View more presentations or upload your own. (tags: taradell premis)

Adjunto també la noticia que va publicar-ne el bisetmanari "El 9 Nou"

Ramon Tremosa, l'economista optimista

2009-01-15T21:09:00.001+01:00

No hi ha dubte que en Ramon Tremosa (web) ha estat un dels homes de la setmana després de la seva designació com a candidat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a les eleccions europees del proper mes de juny.

El passat mes d’octubre vaig tenir la oportunitat d’escoltar-lo en una sessió del Programa Vicenç Vives (web) que versava sobre "Territori i model de País” i on ens va exposar el seu de model i la seva idea de com a de ser Catalunya en el futur. La proposta d’en Tremosa està molt ben explicada al seu darrer llibre: "Catalunya serà logística o no serà" però m’atreviré a fer-ne 5 cèntims.

El geògraf Richard Florida (wiki) creu que els motors de creixement econòmic del segle XXI no seran les grans ciutats com Madrid, Paris, Moscou que són grans metròpolis però que estan aïllades en una espècie d'oasis en mig del desert, sinó les Macro-Regions formades per diverses agrupacions de ciutats i de regions amb una densitat de població prou gran i prou extensa com per unir-les entre elles. A partir dels mapes de llums (fotos nocturnes fetes per satèl•lits) en Florida detecta les 20 principals Macro-Regions del món i entre elles hi ha la Macro-Regió mediterrània que va d’Alacant fins a Lió passant per Valencia, Barcelona i Marsella (foto).

Tremosa, a qui algun dels meus companys el va definir com l'economista optimista, analitza aquesta Macro-Regió de 20 milions d’habitants i identifica la ciutat de Barcelona com a possible capitalitat degut a clars motius geogràfics, demogràfics i econòmics. Catalunya, amb Barcelona i Tarragona, (i en certa manera també Valencia) tenen un gran actiu que no té Marsella o Algecires: disposen d’un teixit industrial molt diversificat i són capaces d’acabar productes semielaborats importats d’Àsia (la gran fàbrica del món) per ser acabats i comercialitzats en aquesta Macro-Regió. Aquest teixit industrial suposa un valor afegit per les grans multinacionals que s’han d’establir en aquesta zona. De fet, aquest és el model econòmic holandès i segons Tremosa: “Catalunya ha de ser la Holanda del sud d’Europa”.

L'altre dia vaig veure una entrevista que el Biel Barnils li va fer, diria que més o menys a la mateixa època, en el programa “Factor Humà” del Canal Català d'Osona(web). Potser de manera més breu i concisa en Tremosa repassa alguns dels punts que us he comentat. Us l’adjunto tot recomanant que us la mireu.

Val a dir, abans d’acabar aquesta nota, que celebro que Convergència (web) s’hagi decidit finalment per un personatge com ell, independent i independentista, tot fent una aposta a favor de la meritocràcia i la qualitat i en contra de la mediocritat i el sectarisme de la vida política catalana actual. Cada vegada amb més urgència el nostre país necessita la seva millor gent al capdavant, la més ben preparada i la més compromesa.

Voldria felicitar a en Ramon per acceptar aquest repte i també a Convergència per obrir el partit i apostar per la qualitat.

Geopolítica Mundial amb Pere Vilanova

2009-01-09T23:37:00.004+01:00

Arrel del Programa Vicens Vives (web) avui he tingut la oportunitat d’escoltar a Pere Vilanova, catedràtic de ciències politiques i actual director d’assumptes estratègics i de seguretat del Ministeri de defensa, parlant de Geopolítica Mundial.

Més de quatre hores de conferencia/classe/debat donen per molt, però destacaré algunes idees:

1.- Definició de Política: Competició per el Poder.

2.- La globalització no existeix, és un terme mig ideològic, mig funcional que invoquem per trobar solucions. Quan la globalització era petita se’n deia interdependència.

3.- A la dècada dels 90 hi havia una mitjana de uns 40 conflictes armats a l’any, a la dècada actual uns 30. De tots aquests només un 4% son conflictes entre estats, la resta son conflictes armats a dins del mateix estat. Les Nacions Unides només intervenen en els conflictes entre estats, és a dir en un 4% .

4.- Per entendre la política xinesa cal saber jugar al Joc del Go (wiki), un joc d’estratègia, observació i tàctica creat a Xina fa més de 4.000 anys.

5.- La creació, consolidació i creixement de la UE s’explica a partir de conceptes de seguretat global.

6.- El paper de Turquia és clau en el futur mapa energètic Europeu. A Europa el gas i el petroli o entren per Rússia o per Turquia. És incongruent que Turquia no sigui admesa com a membre de la UE quan és membre del Consell d’Europa i de la OTAN.

7.- Hi ha una clara distinció entre països musulmans i països àrabs. Dels 5 països amb més població musulmana cap és àrab. No hi ha un model polític que defineixi els països musulmans. La religió tampoc és un nexe d’unió: forces països musulmans estan o han estat en guerra entre ells o en guerres civils.

Respecte al conflicte entre Israel i Palestina, com a bon coneixedor del tema, ha mostrat certa perplexitat i abatiment. L’atac israelià sobre Gaza únicament s’explica a partir de raons electorals: A Israel hi ha eleccions properament i sembla que les enquestes no estaven afavorin ni el Kadima ni al Partit Laborista. El Likud de Netanyahu que ha estat acusant al Govern de Ólmert de poc contundent davant dels atacs de Hamàs, anava per davant en la intenció de vot.

La pel•lícula de la meva vida

2009-01-02T16:44:00.002+01:00

A principis de setmana vaig rebre un mail del Laia Miralpeix, taradellenca i periodista de El 9 Nou, proposant-me d’escriure 10 línies sobre la pel•lícula de “la meva vida” per publicar en l’apartat que porta aquest nom en el bisetmanari osonenc.

La proposta la vaig acceptar de seguida, però la tria no va ser tant fàcil. Les novetats les vaig descartar ràpid (això de tenir canalla t’allunya de les sales del cinema durant una bona temporada) i em vaig haver de centrar en els clàssics. Tot i que varis noms ballaven per la meva memòria, finalment l’escollida va ser “Amélie”. Avui ha sortit publicat:

Amélie de Jean Pierre Jeunet

“Una de les pel•lícules més boniques que he vist mai ha estat Amélie. És molt més que una història d'amor amb final feliç. Amélie és un viatge introspectiu cap al nostre interior, cap a la soledat, una mirada interna i optimista cap a les nostres rareses i singularitats. Una pel•lícula que sap explicar la felicitat a partir dels fets quotidianitats, de les petites coses i dels petits gestos quan una noia, amb només 22 anys, vol arreglar la vida de la resta de la societat. Amélie també és sensibilitat, poesia visual que aconsegueix despertar tots els sentits. Un film ple de contingut, ben guionat, que retrata un munt de vides paral•leles, de móns invisibles, tot fent una critica a la superficialitat actual i als seus personatges arquetipus. Amélie és un passeig cap al submón dels sentiments, la imaginació i els somnis. Un bonic conte de Nadal."

Adjunto un parell de fragments de la pel·licula.

Que li agrada a Amèlie?

El vals d'Amélie

Nou any, nou bloc!

2009-01-01T12:47:00.001+01:00

Les meves coses

Després de gairebé un parell d’anys fent el bloc de Taradell, m’he decidit de començar-ne un altre, aquest vegada de caire més personal.

La idea és tenir un espai virtual per anar-hi posant “les meves coses” de manera que serveixi d’arxiu de les meves paraules.

Aquest bloc comença mirant enrere tot recapitulant antics articles que he fet al llarg de la meva vida. Seguirà mirant enrere perquè la intenció és recopilar força informació que tinc desordenada en molts llocs, però neix amb el clar propòsit de mirar endavant i de ser l’espai que reculli, a partir d’ara, “les meves coses”.

Si diuen que hom és presoner de les seves paraules, heus aquí la meva presó:

Xavier-Albert Canal guanya el Premi President Companys

2008-12-04T23:30:00.004+01:00

El president de la Federació Catalana de Rugbi, Xavier-Albert Canal, va rebre ahir el Premi President Companys per la seva lluita per l'oficialitat de la selecció catalana. A l'acte, que va tenir lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona, hi van participar el president del Parlament, Ernest Benach, la secretària general de l'Esport, Anna Pruna, i el president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals.

La foto inferior és del jurat del Premi el dia que és va reunir per decidir el guanyador d'enguany i en la qual hi vaig assistir substituint al Jordi Porta, President d'Òmnium Cultural.

Junts per Catalunya!

2008-12-03T10:17:00.003+01:00

Per tal de donar contingut audiovisual i viral a la campanya "Junts per Catalunya" (web) d'Òmnium Cultural (web) l'equip de comunicació de la casa va decidir gravar una sèrie vídeos (enllaç) amb els membres de la junta com a protagonistes.

Calia explicar perquè estaves a Òmnium i motivar a la gent a sumar-se al projecte. Aquest es el vídeo que em va gravar el Guillem Carol:

Cascos blaus al Congrés de CDC

2008-07-12T16:00:00.005+02:00

Article publicat al www.directe.cat (enllaç)

Cascos Blaus

Amb aquesta metàfora ha definit Saül Gordillo el paper dels blocaires al Congrés de CDC que s’està celebrant al Palau de Congressos de Catalunya. Un congrés que ha començat amb una taula rodona on a més del periodista de Calella, hi havia el Carles Puigdemont, la Carme-Laura Gil i el Marc Vidal. La taula és titulava “Política 2.0 i blocs” i ha estat seguida per uns 70 blocaires entre els que si contaven militants de CDC, però també d’ERC i del PSC.

Política 2.0

Què és la política 2.0? Per una banda, o per un extrem, la Carme Laura-Gil creu que la política és política, i el que és 2.0 són les eines, hi ha unes eines 2.0 que permeten fer una política diferent, però un discurs sempre serà més important que un escrit. A l’altre extrem s’hi troba en Marc Vidal que parla dels Ciutadans 2.0. Uns ciutadans que condicionaran a uns nous Politics 2.0 en un nou món 2.0.

Cultura 2.0

Finalment, i enmig dels dos plantejaments, hi ha el Carles Puigdemont que parla de la nova Cultura 2.0 amb la qual tindrem una nova manera de fer política. Una anècdota per explicar-ho millor: Quan li toca parla a ell, que és l’últim, ja sap que els blocaires ens estem queixant del excessiu soroll de l’espai i sap que en pensem de les exposicions que han fet els altres contertulians. Ho sap gràcies al twitter i als blocs que ha anat consultant durant el debat. En Carles té més informació de la “parròquia” que la resta de contertulians. Té avantatge. En definitiva, conclou, el partit que no sigui 2.0 s’empetitirà i el polític que no tingui discurs propi s’extingirà d’aquí uns anys. Per part meva, un desig pel futur: que cap Polític 1.0 vulgui legislar i empetitir o extingir la tasca dels Cascos Blaus 2.0.

Junts! per Catalunya

2008-06-18T16:11:00.003+02:00

La voluntat

El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar per una amplia majoria un nou articulat per l’Estatut de Catalunya. Un text força ambiciós que va rebre el suport de tots els partits de la cambra excepte el PP. Aquest text va viatjar a Madrid on després de rebre unes retallades considerables va ser aprovat per les Corts Espanyoles. La població catalana, aquesta vegada més dividida, el va acabar ratificant el 2006 mitjançant un referèndum i d’aquesta manera, malgrat tot, el va acceptar. La voluntat democràtica del poble català va ser aquesta.

El trencament

La part catalana va acceptar les modificacions del Congrés, a pesar seu, i el poble ho va ratificar acomplint la seva part del pacte mitjançant un referèndum. La part espanyola no ha complert la seva. Han creat un mini-parlament propi, anomenat Tribunal Constitucional, format únicament per membres de la part espanyola i amenacen de trencar el pacte amb una sentència que retalli o deixi sense validesa el text aprovat. El Tribunal Constitucional que precisament té la funció de protegir les minories permanents com són les nacionalitats històriques, es dedica a esmicolar els acords presos democràticament per dos parlaments i un referèndum.

La Unitat

Ara més que mai els catalans necessitem està units i dir prou. La societat civil catalana no es pot permetre el luxe de fer igual que la classe política i diluir-se en matisos. No val excusar-se amb el redactat final de l’estatut. Ara no. No estem parlant d’això! Estem parlant d’una vulneració barroera i antidemocràtica de la voluntat i de la dignitat del nostre poble. No podem ni volem reconèixer la legitimitat del Tribunal Constitucional i ho volem dir alt i clar perquè tothom ho escolti. El dia 25 de Juny hem d’estar tots junts al Teatre Nacional de Catalunya per dir PROU d’una vegada. Sense cap fissura.

Article publicat al www.directe.cat (enllaç)

No són les línies, són les formes

2008-06-16T06:00:00.006+02:00

Article publicat al www.directe.cat (enllaç)
Dubtes

Per què les línies MAT han de passar a 500 metres d’un nucli urbá i només a 100 metres d’una mas rural? O be per què si les empreses elèctriques guanyaran tants diners amb la línia, als propietaris se’ls està expropiant a 4 rals? I, si aquesta línia ha de generar tants beneficis, i es disposa de la tecnologia per fer-ho, per què no es soterra? per què a França es soterrarà i aquí no?

Més dubtes: per què si hi ha un territori que forma part del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i de la xarxa d’espais naturals protegits de Catalunya, els operaris de Red Eléctrica Española poden destruir-la amb total impunitat? per què als pagesos afectats per aquest PEIN se’ls va fer reconvertir al turisme i ara se’ls hi treu la seva principal font de riquesa?

I encara més: per què si diuen que trauran 86 quilometres de línies antigues no són capaços de donar ni una sola data? Per què no presenten cap informe on assegurin que les MAT no son perjudicials per la salut? Per què es veta l’accés de la premsa a una reunió informativa?

Silenci

Aquestes preguntes es van fer al Secretari d’economia, Andreu Morillas, i al Director General d’energia i mines, Agustí Maure, el passat mes maig en la seva visita al Consell Comarcal d’Osona. Cap resposta. Només silenci. Per què? Alguna cosa s’està fent malament quan s’ha de fer d’amagat, quan no hi ha transparència. La indignació dels veïns creix i no només per sentir-se desprotegits sinó també, per sentir-se humiliats d’aquesta manera. “És una pressa de pèl” va ser la frase més escoltada després de la reunió. Si tant important és aquesta línia, si tan costós és soterrar-la respecte als beneficis que reportarà, per què no ens ho expliquen bé?

Les línies i les formes

Però ara no vull debatre sobre la necessitat de les línies, el seu soterrament, l’energia nuclear francesa, ni dels projectes al nord d’Africa, sinó que vull posar l’accent en les formes. Estem al segle XXI i en un estat de dret no podem fer projectes com si estiguéssim encara a la dictadura. No és tracta de la filosofia del “No”, ni de la del “Si, però no al pati de darrera casa”. No parlem d’això. No són només les línies, són sobretot les formes. I el per què d’aquestes formes que segurament ens retornaran al per què d’aquestes línies. Us recomano que mireu aquest reportatge de Vilaweb, perquè de moment es l’únic reportatge audiovisual d’un mitjà d’àmbit nacional que segueix la problemàtica i escolta el territori. L’únic mitjà audiovisual d’àmbit nacional que n’ha fet ressò. Per què?

Joves i autogestió

2007-08-24T20:30:00.003+02:00

Durant la meva presidència del CNJC vam intentar dinamitzar una colla de joves de Perpinyà perquè a partir de l'exemple català fessin un Consell de Joventut a la Catalunya Nord. Entre les entitats promotores hi havia els Angelets de la Terra (seguidors de la USAP de Rugbi) de la qual en Ramon Faura n'era un dels responsables i qui, una vegada acabat el meu càrrec, em va demanar que escrivís un article per publicar-lo a la seva revista sobre joves i autogestió.

És aquest:

Joves i autogestió

A finals del mes de març, vaig deixar la presidència del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), però just abans de plegar vaig tenir l’oportunitat de conèixer els responsables de les associacions juvenils de la Catalunya Nord en un viatge que vaig fer a Perpinyà a principis d'aquest any, convidat per en Ramon Faura.

Feia mesos que estàvem en contacte i havíem començat a parlar amb l'objectiu de buscar un projecte comú que ens permetés conèixer-nos millor i aprofitar les diferents sinèrgies per avançar plegats. Desprès d’enraonar molt, explicar el model del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i exposar les dues realitats catalanes, la idea de crear un Consell Nacional de la Joventut a Perpinyà va quedar oberta damunt la taula.

A qui no li ha passat per alt l’emancipació juvenil a l’hora de manifestar-se ha estat a la globalització. La realitat és que la situació actual de la joventut es precària a tot arreu, també a l'estat Francès. A la Catalunya Nord malauradament no hi ha un teixit associatiu fort, segurament perquè el sistema polític existent allunya massa les administracions de la societat civil. Per això, cal reivindicar solucions als problemes, demanar més proximitat de gestió amb administracions més properes i sobretot, capacitat de decisió per tenir més possibilitats de construir el futur.

Heu de ser i sentir-vos actors importants de la vostra societat i això requereix que hi hagi més autogestió i en definitiva, més independència. És important que uniu totes les associacions juvenils i creeu una plataforma unitària o bé, un consell Nacional de Joventut, si s'escau. Tot és força complexa, però amb un societat civil forta i organitzada tot resulta més senzill. En el CNJC podeu veure-hi un model a copiar i a millorar i en les persones que el formen un munt de mans esteses per fer camí plegats.

I l'educació en el lleure, què?

2007-03-22T21:00:00.003+01:00

Article publicat a Tribuna Catalana (enllaç)

La setmana passada es va presentar el Pla de govern 2007-2010 que explicita els principals objectius i les principals actuacions que el Govern d’Entesa vol prioritzar aquesta legislatura. Aquest document recull diverses actuacions que des del món juvenil fa temps que reclamem amb preocupació com el pla per l’emancipació juvenil, l’acord nacional per l’ocupació juvenil, el pacte nacional per la immigració, el pla d’integració de la Formació Professional o bé la
integració a l’Espai Europeu d’Educació Superior. També inclou la proposta de diverses iniciatives legislatives al Parlament com la llei de polítiques de joventut, la llei d’acollida o bé la futura llei d’educació, entre altres.

Malgrat tot, aquest pla de govern no prioritza les polítiques publiques dedicades a l’educació en el lleure o bé a l’associacionisme educatiu, com tampoc prioritza la “Llei de suport i foment a l’associacionisme educatiu” malgrat que en l’anterior legislatura fins i tot s’havia creat la ponència parlamentària, que es va haver de dissoldre al ser convocades les eleccions anticipades.

Hi ha dues polítiques bàsiques per la joventut catalana que ben desplegades fan possible que ens podem emancipar i esdevenir ciutadans crítics i responsables. Per una banda, les polítiques d’emancipació que han de fer possible l’accés a l’habitatge i la inserció a un mercat de treball digne, mesures que aquest govern vol entomar amb força com ho demostra el propi document. I l’altra, igual d’important o potser més, és apostar fermament per l’educació i sobretot per l’educació en valors, tasca que des de fa molt temps està realitzant, amb molt d’èxit, l’associacionisme educatiu.

Durant el darrer segle, l’associacionisme educatiu no només ha realitzat una valuosa tasca pedagògica optant per l’educació integral de les persones, sinó que també ha esdevingut una important escola de democràcia, una brillant escola de participació i un valuós factor d’integració i de cohesió social. Malgrat que hi ha qui pugui pensar que aquestes tasques també podrien ser entomades des d’altres agents educatius, n’hi ha una que és única, genuïna, necessària i diferenciada de les altres, i és que tot aquest mestratge s’està fent des del voluntariat i això comporta que cada monitor des del seu compromís individual està educant en el futur compromís de la generació que educa. Aquesta tasca és clau per formar ciutadans compromesos i no súbdits o clients del sistema. El compromís només s’ensenya des de la gratuïtat, exercint-lo. No existeix cap altra escola millor que l’associacionisme educatiu per aquesta escomesa.

Malgrat tot, aquest gremi podria està amenaçat. Diversos canvis en la societat catalana han fet aparèixer una nova necessitat social en l’àmbit de l’educació dels infants que ha provocat una excessiva mercantilització del sector i alhora ha fet aflorar nous agents educatius. Aquests nous escenaris s’estan generant sense cap actuació decidida per part del govern i amb l’única regulació de la pròpia llei del mercat. Evidentment aquestes circumstàncies no són gens favorables per les associacions que de manera gratuïta contribueixen a la construcció del país.

Calen polítiques decidides que puguin garantir la continuïtat de l’associacionisme educatiu i en puguin augurar un futur millor. Cal que aquest govern prioritzi aquestes polítiques i es decideixi a tirar endavant una llei que permeti ordenar el sector i establir una sèrie de mesures de suport i reconeixement a favor de l’associacionisme educatiu. Perquè tenir responsabilitats de govern implica imaginar escenaris de futur i no només gestionar el present.

Amenaces, propostes i reptes en l'educació no formal

2007-03-07T12:46:00.003+01:00

Article publicat al número 84 del Debat Juvenil, la revista del CNJC, a la primavera del 2007

Des del moviment associatiu juvenil ja hem analitzat en diverses ocasions quines son les principals amenaces que actualment té el nostre sector i fins i tot hem fet propostes per tal de solucionar-les.

La principals amenaces tenen el seu origen en els canvis que la societat catalana ha experimentat en els darrers anys i en la no regulació per part de l’administració d’aquests nous escenaris. Els agents que tradicionalment havien tingut el monopoli de l’educació: escola, família o religió han vist canviar les seves fonts i formes d’autoritat pedagògica. Els canvis socials, com l’entrada de la dona al mercat de treball, el retard de l’edat de nupcialitat, la fecundació, el canvi en els models familiars i les dificultats de conciliació de la vida laboral i familiar han portat a la aparició d’una nova necessitat social en l’àmbit de l’educació dels infants que es corregeix amb l’augment de les activitats pedagògiques que es realitzen més enllà de l’horari escolar.

L’elevada demanda d’aquest tipus d’activitats, tant durant el període de vacances, com també durant el període escolar, ha provocat la aparició de nous agents educatius com ara les empreses de serveis de lleure amb afany de lucre o be les entitats sense afany de lucre prestadores de serveis de lleure que realitzen la tasca amb personal remunerat o fins i tot les AMPA i les mateixes institucions públiques. Avui l’educació en lleure ja no s’ofereix només des l’associacionisme educatiu sinó que s’ha mercantilitzat. Val a dir que alguns d’aquests agents estant fent una tasca exemplar, necessària i diferenciada de l’associacionisme educatiu, però també es cert que ja hi ha qui parla d’activitats de lleure, obviant la paraula educació. Alguns d’aquests agents educatius han creat un nou producte: el lleure de consum, que a ulls de moltes famílies pot costar de diferenciar de l’educació en el lleure i encara més de l’educació que pot oferir l’associacionisme educatiu.

Durant el darrer segle, l’associacionisme educatiu no només ha realitzat una valuosa tasca pedagògica optant per l’educació integral de les persones, sinó que també ha esdevingut una important escola de democràcia, una brillant escola de participació i un valuós factor d’integració i de cohesió social. Malgrat que hi ha qui pugui pensar que aquestes tasques també podrien ser entomades des d’aquests nous agents, hi ha una tasca que es única, genuïna, necessària i diferenciada de les altres, i es que tot aquest mestratge s’està fent des del voluntariat i això comporta que cada monitor des del seu compromís individual està educant en el futur compromís de la generació que educa. Aquesta tasca es clau per formar ciutadans compromesos i no súbdits o clients del sistema. El compromís només s’ensenya des de la gratuïtat i no existeix cap altre escola millor que l’associacionisme educatiu per aquesta escomesa.

Les propostes de millora que fem son ben clares: Volem una llei que ordeni el sector i que doni suport i reconeixement a l’associacionisme educatiu. I no només ho manifestem sinó que també hem treballat per definir quines son les mesures de foment i suport que ens calen i les hem deixat escrites en una resolució anomenada “Per unes politiques publiques de foment i reconeixement de les organitzacions d’associacionisme educatiu” que es va aprovar en el ple de l’Assemblea General Ordinària del CNJC, l’any 2005 a la Seu d’Urgell.

En aquestes mesures de reconeixement reclamem incrementar el reconeixement social, la consideració política i institucional i que és promogui i garanteixi la nostra presencia internacional. Les mesures de foment que reclamem son per millorar la nostra formació, adequar els nostres locals, accedir a equipaments i serveis públics, facilitar l’accés al medi natural, millorar en temes fiscals, incrementar el nostre finançament, apostar per treballar en la innovació pedagògica i facilitar la relació amb l’educació formal.

Finalment hem de dir els nostres reptes: Cal que reivindiquem la aportació que estem fent en termes de capital social i de formació d’individus crítics i autònoms, de construcció de país i d’enriquiment de la qualitat democràtica. Si volem seguir construint un país cohesionat, cal que vetllem per l’existència d’aquesta xarxa, que és referència a molts països.

Cal que treballem per aconseguir que s’ordeni el sector, es diferencií i es doni suport i reconeixement a les associacions educatives juvenils i perquè es regulin els altres agents educatius. Això ho aconseguirem si el nostre Parlament fa una bona llei de reconeixement i foment de l’associacionisme educatiu i també si es reconeix aquesta tasca en la futura llei de l’educació. A banda del Parlament també hem de parlar amb el Govern Català, amb la Secretaria de Joventut i amb el Departament d’Educació, i exigir-los que des del Govern apliquin unes bones politiques de suport a tot aquest teixit abans no sigui massa tard. Fer política ha de ser imaginar escenaris de futur i no només gestionar el dia a dia.

Molta feina a fer! (editorial del Debat Juvenil 84)

2007-03-05T20:51:00.005+01:00

Editorial del número 84 del Debat Juvenil, revista del CNJC, publicada la primavera del 2007

Molta feina a fer!

Amb la XXIX Assemblea General Ordinària d’aquest mes de març del 2007 celebrem els 28 anys del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Uns anys de feina feta des dels joves i per als joves, gairebé tres dècades de treball per esdevenir un referent clar per les institucions i les administracions d’aquest país en matèria juvenil, un espai que ha permès que el país anés avançant a partir de les propostes del moviment associatiu juvenil en el marc de les polítiques de joventut.

Hem estat doncs, aquest referent tant pel que fa les administracions i les institucions públiques com pel propi associacionisme juvenil. Ens falta però, ser referents en un altre espai: ser-ho per els i les joves catalans no associats i també per aquells que les distancies geogràfiques ens converteixen en un espai llunyà i desconegut. Aquesta és l’assignatura pendent que tenim: el coneixement de la tasca del Consell a tot el territori i la vinculació i confluència d’aquesta diversitat juvenil.

Arrel del pla d’actuació territorial que es va aprovar ara fa un any, hem començat a treballar en aquesta direcció. Una de les claus perquè aquest pla anés endavant era la possibilitat de incorporar tècnics al territori. Amb aquest aspecte ja hem avançat molt i ara mateix, tenim un tècnic a les comarques barcelonines i un a les comarques gironines. També hem descentralitzat l’àrea de programes i a Girona hi ha una altra persona fent aquesta tasca que ens permetrà consolidar una mínima estructura tècnica a la demarcació i a fer que les entitats gironines puguin realitzar grups de treball a la mateixa ciutat. Aquesta aposta ha de veure la seva consolidació l’any vinent amb la incorporació paulatina de tres tècnics més al territori que ens permeti ser presents a Lleida, Tarragona i a les Terres de l’Ebre,

Aquest número us parlarà d’aquest repte però també, d’altres igual d’importants. Encetem el curs amb el lema: “Som diferents, som iguals” perquè volem posar l’accent en les desigualtats socials. Desprès d’un any treballant per consensuar un discurs de salut, de gènere i de ciutadania, cal que ara comencem a fer accions de formació i d’informació per fer que aquestes intencions escrites en un paper impregnin les nostre entitats. Cal que creem la necessitat de fer unes polítiques de salut que es basin en mesures de prevenció i d’educació i cal que les entitats juvenils interioritzem que en aquest procés hem de ser uns agents de salut molt actius.

D’altra banda, aviat signarem un conveni amb l’Institut Català de la Dona que ens permetrà treballar conjuntament la complexitat de la perspectiva de gènere en els joves i a les entitats. Durant aquest curs volem fer un seguit de formacions en comunicació no sexista, relacions laborals, organització del temps, rols de gènere, mecanismes d’empoderament i coeducació que ens permetran adquirir coneixements de com hem de treballar millor aquest tema a les nostres entitats. De la mateixa manera volem fer un bon treball amb la ciutadania, la immigració, la criminalització juvenil i la resolució de conflictes.

Finalment, també vull mencionar l’estudi que hem engegat. Davant d’una societat dinàmica i complexa amb dificultats perquè els i les joves participin creiem important fer un bon anàlisis de les noves formes de participació i dels nous estímuls juvenils. Amb aquest estudi farem una fotografia ben definida i ben nítida de l’estat actual de l’associacionisme juvenil, per tal de traçar un camí que ens porti cap als reptes del moviment associatiu juvenil del segle XXI.

Tots aquests nous reptes han de ser importants a partir d’ara, però sense oblidar els principals reptes que tenim des de fa temps: cal que continuem fent un seguiment de les polítiques d’emancipació i que aconseguim que la pròxima llei de polítiques de joventut sigui realment efectiva i pragmàtica. Les polítiques d’emancipació són una de les claus mes importants per aconseguir un nou model social, més cohesionat, harmònic i just. L’altra clau és l’educació i per això, també cal que vetllem perquè es protegeixi i es doni suport a un dels agents educatius més valuosos i a la vegada, més maltractats d’aquest país: l’associacionisme educatiu. Les entitats educatives no han de demostrar res que no hagin ja demostrat, el teixit social i polític català des d’alcaldes fins a diputats passant per presidents, regidors i responsables de moltes associacions de la societat civil han estat, en bona part, alumnes d’aquests ensenyaments. No hi ha cap altra escola de compromís al país. I el compromís només s’ensenya gratuïtament. En un model social com el d’avui on es premia l’individualisme i on tot es mercantilitza, fins i tot el temps de lleure, podríem perdre un actiu molt important pel país. No badem!

I res més, com veieu aquest es un curs que s’acaba i una presidència que també posa el seu punt i final, però deixa oberts molts projectes i molts reptes que continuen en mans d’un bon equip per tirar-los endavant. Bona Feina!

Pregó del Carnestoltes de Taradell

2007-02-24T20:34:00.005+01:00

El Consell de joventut de Taradell em va demanar que fes de pregoner del Carnestoltes del 2007 i aquest és el pregó que vaig llegir a l'escenari de Can Costa i Font vestit de "tunero".

El Pregó

Benvinguts a tots els infants,
joves, adolescents i grans.
El Carnestoltes a Taradell ja ha arribat,
com sempre una mica tard!
Però tranquils: si la sardina ja està enterrada,
avui i aquí, desenterrarem l’arengada!
I la farem córrer tota la nit,
fins que trobem un bon partit!

Tal com marca la tradició,
Avui és dia de gresca i d’agafar-se al porró!
Amagar-se darrera una màscara i desinhibir-se,
i sobretot divertir-se.
Ballar creant desig i seduint amb la mirada,
per no acabar calents i sols a la matinada.
Ep! I si podeu, acabeu amb una bona bacanal,
Que s’ha de celebrar bé això del Carnaval!

Sí! avui toca cridar a la disbauxa,
la gresca i sobretot la rauxa!
Perquè avui toca ser joves, Taradell!!!
encara que alguns tingueu el cos una mica vell.
Però, tots volem tenir jove l’esperit
i ballar fins a les tantes de la nit!
I és que en tot l’any hi ha un dia,
en què tothom ser jove voldria.

Però ser jove no és tan fàcil companys,
això cada dia te més paranys.
I és que aquest model social,
ens discrimina i ens fa força mal!
Els qui creieu que tinc raó,
ja us podeu fotré el primer petó!
Però els qui creieu que exagero,
pareu l’orella i escolteu amb “esmero”.

Començarem parlant del treball,
perquè resulta que no cobrem un carall!
I tot i ser bons professionals,
Ens fan treballar amb contractes temporals.
Mireu: Per saber com som hi ha un nom que ja dóna moltes pistes,
i es que ara fins i tot, ens diuen els “mil•leuristes”!
Com ens podem pagar la “farra” de Carnaval
amb aquesta precarietat laboral?

També podríem parlar de l’habitatge,
però és que seria un miratge.
Perquè, quin jove d’aquí, pot disposar
d’un pis per poder anar a “salar”?
Tranquils, us porto la solució
per abandonar els pares i fer el sarró.
En diuen hipoteca i no surt pas de franc,
I a més a més, el propietari del pis és el banc.

Diuen, que fa falta estudiar,
per un bon futur llaurar.
Però si tots som economistes,
Enginyers o periodistes!
Aquí la culpa és la subocupació.
vet aquí una altre pressió.
Total que la generació més ben preparada,
També és la més maltractada.

I si ens queixem i a una manifestació volem anar,
ja ens podem ben calçar.
Perquè si la mani es juvenil,
els mossos repartiran amb estil.
Ara bé, si et manifestes a l’aeroport,
ja tindràs una altra sort.
I es que, és senyal de salut
criminalitzar la joventut.

Com voleu un país construir
passant dels qui us han de seguir?
Com podem fer una nació
“putejant” la següent generació?
Com veieu ho tenim fotut,
Ser jove ja no es tan collonut!
Però va! ara tot això tant s’hi val,
que avui estem de Carnaval.

Aquesta nit tots voleu ser joves,
i ballar fins a altes hores,
i avui tots teniu permís
per ser joves amb encís.
I és que tot s’hi val aquesta nit,
excepte està deprimit.
Avui toca diversió,
I ballar i riure amb passió.

Per acabar permeteu-me un consell,
molt conegut aquí Taradell.
A veure: Tots els qui vulgueu mamar,
O torneu a peu o veniu a casa a clapar.
Als qui penseu fer anar l’arengada,
Penseu que primer cal posar-hi una flassada,
I als qui encara sou massa petits,
Nois, a dormir un cop estigueu ben tips.

I res mes, a disfrutar gentada,
I no pareu fins a la matinada.
Que el Carnestoltes esta molt bé,
I no n’hi ha cap altre fins l’any que ve.