Article publicat al www.directe.cat (enllaç)Dubtes
Per què les línies MAT han de passar a 500 metres d’un nucli urbá i només a 100 metres d’una mas rural? O be per què si les empreses elèctriques guanyaran tants diners amb la línia, als propietaris se’ls està expropiant a 4 rals? I, si aquesta línia ha de generar tants beneficis, i es disposa de la tecnologia per fer-ho, per què no es soterra? per què a França es soterrarà i aquí no?
Més dubtes: per què si hi ha un territori que forma part del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i de la xarxa d’espais naturals protegits de Catalunya, els operaris de Red Eléctrica Española poden destruir-la amb total impunitat? per què als pagesos afectats per aquest PEIN se’ls va fer reconvertir al turisme i ara se’ls hi treu la seva principal font de riquesa?
I encara més: per què si diuen que trauran 86 quilometres de línies antigues no són capaços de donar ni una sola data? Per què no presenten cap informe on assegurin que les MAT no son perjudicials per la salut? Per què es veta l’accés de la premsa a una reunió informativa?
Silenci
Aquestes preguntes es van fer al Secretari d’economia, Andreu Morillas, i al Director General d’energia i mines, Agustí Maure, el passat mes maig en la seva visita al Consell Comarcal d’Osona. Cap resposta. Només silenci. Per què? Alguna cosa s’està fent malament quan s’ha de fer d’amagat, quan no hi ha transparència. La indignació dels veïns creix i no només per sentir-se desprotegits sinó també, per sentir-se humiliats d’aquesta manera. “És una pressa de pèl” va ser la frase més escoltada després de la reunió. Si tant important és aquesta línia, si tan costós és soterrar-la respecte als beneficis que reportarà, per què no ens ho expliquen bé?
Les línies i les formes
Però ara no vull debatre sobre la necessitat de les línies, el seu soterrament, l’energia nuclear francesa, ni dels projectes al nord d’Africa, sinó que vull posar l’accent en les formes. Estem al segle XXI i en un estat de dret no podem fer projectes com si estiguéssim encara a la dictadura. No és tracta de la filosofia del “No”, ni de la del “Si, però no al pati de darrera casa”. No parlem d’això. No són només les línies, són sobretot les formes. I el per què d’aquestes formes que segurament ens retornaran al per què d’aquestes línies. Us recomano que mireu aquest reportatge de Vilaweb, perquè de moment es l’únic reportatge audiovisual d’un mitjà d’àmbit nacional que segueix la problemàtica i escolta el territori. L’únic mitjà audiovisual d’àmbit nacional que n’ha fet ressò. Per què?
