dimecres, de març 07, 2007

Amenaces, propostes i reptes en l'educació no formal


Article publicat al número 84 del Debat Juvenil, la revista del CNJC, a la primavera del 2007

Des del moviment associatiu juvenil ja hem analitzat en diverses ocasions quines son les principals amenaces que actualment té el nostre sector i fins i tot hem fet propostes per tal de solucionar-les.

La principals amenaces tenen el seu origen en els canvis que la societat catalana ha experimentat en els darrers anys i en la no regulació per part de l’administració d’aquests nous escenaris. Els agents que tradicionalment havien tingut el monopoli de l’educació: escola, família o religió han vist canviar les seves fonts i formes d’autoritat pedagògica. Els canvis socials, com l’entrada de la dona al mercat de treball, el retard de l’edat de nupcialitat, la fecundació, el canvi en els models familiars i les dificultats de conciliació de la vida laboral i familiar han portat a la aparició d’una nova necessitat social en l’àmbit de l’educació dels infants que es corregeix amb l’augment de les activitats pedagògiques que es realitzen més enllà de l’horari escolar.

L’elevada demanda d’aquest tipus d’activitats, tant durant el període de vacances, com també durant el període escolar, ha provocat la aparició de nous agents educatius com ara les empreses de serveis de lleure amb afany de lucre o be les entitats sense afany de lucre prestadores de serveis de lleure que realitzen la tasca amb personal remunerat o fins i tot les AMPA i les mateixes institucions públiques. Avui l’educació en lleure ja no s’ofereix només des l’associacionisme educatiu sinó que s’ha mercantilitzat. Val a dir que alguns d’aquests agents estant fent una tasca exemplar, necessària i diferenciada de l’associacionisme educatiu, però també es cert que ja hi ha qui parla d’activitats de lleure, obviant la paraula educació. Alguns d’aquests agents educatius han creat un nou producte: el lleure de consum, que a ulls de moltes famílies pot costar de diferenciar de l’educació en el lleure i encara més de l’educació que pot oferir l’associacionisme educatiu.

Durant el darrer segle, l’associacionisme educatiu no només ha realitzat una valuosa tasca pedagògica optant per l’educació integral de les persones, sinó que també ha esdevingut una important escola de democràcia, una brillant escola de participació i un valuós factor d’integració i de cohesió social. Malgrat que hi ha qui pugui pensar que aquestes tasques també podrien ser entomades des d’aquests nous agents, hi ha una tasca que es única, genuïna, necessària i diferenciada de les altres, i es que tot aquest mestratge s’està fent des del voluntariat i això comporta que cada monitor des del seu compromís individual està educant en el futur compromís de la generació que educa. Aquesta tasca es clau per formar ciutadans compromesos i no súbdits o clients del sistema. El compromís només s’ensenya des de la gratuïtat i no existeix cap altre escola millor que l’associacionisme educatiu per aquesta escomesa.

Les propostes de millora que fem son ben clares: Volem una llei que ordeni el sector i que doni suport i reconeixement a l’associacionisme educatiu. I no només ho manifestem sinó que també hem treballat per definir quines son les mesures de foment i suport que ens calen i les hem deixat escrites en una resolució anomenada “Per unes politiques publiques de foment i reconeixement de les organitzacions d’associacionisme educatiu” que es va aprovar en el ple de l’Assemblea General Ordinària del CNJC, l’any 2005 a la Seu d’Urgell.

En aquestes mesures de reconeixement reclamem incrementar el reconeixement social, la consideració política i institucional i que és promogui i garanteixi la nostra presencia internacional. Les mesures de foment que reclamem son per millorar la nostra formació, adequar els nostres locals, accedir a equipaments i serveis públics, facilitar l’accés al medi natural, millorar en temes fiscals, incrementar el nostre finançament, apostar per treballar en la innovació pedagògica i facilitar la relació amb l’educació formal.

Finalment hem de dir els nostres reptes: Cal que reivindiquem la aportació que estem fent en termes de capital social i de formació d’individus crítics i autònoms, de construcció de país i d’enriquiment de la qualitat democràtica. Si volem seguir construint un país cohesionat, cal que vetllem per l’existència d’aquesta xarxa, que és referència a molts països.

Cal que treballem per aconseguir que s’ordeni el sector, es diferencií i es doni suport i reconeixement a les associacions educatives juvenils i perquè es regulin els altres agents educatius. Això ho aconseguirem si el nostre Parlament fa una bona llei de reconeixement i foment de l’associacionisme educatiu i també si es reconeix aquesta tasca en la futura llei de l’educació. A banda del Parlament també hem de parlar amb el Govern Català, amb la Secretaria de Joventut i amb el Departament d’Educació, i exigir-los que des del Govern apliquin unes bones politiques de suport a tot aquest teixit abans no sigui massa tard. Fer política ha de ser imaginar escenaris de futur i no només gestionar el dia a dia.