I l'educació en el lleure, què?

Article publicat a Tribuna Catalana (enllaç)

La setmana passada es va presentar el Pla de govern 2007-2010 que explicita els principals objectius i les principals actuacions que el Govern d’Entesa vol prioritzar aquesta legislatura. Aquest document recull diverses actuacions que des del món juvenil fa temps que reclamem amb preocupació com el pla per l’emancipació juvenil, l’acord nacional per l’ocupació juvenil, el pacte nacional per la immigració, el pla d’integració de la Formació Professional o bé la
integració a l’Espai Europeu d’Educació Superior. També inclou la proposta de diverses iniciatives legislatives al Parlament com la llei de polítiques de joventut, la llei d’acollida o bé la futura llei d’educació, entre altres.

Malgrat tot, aquest pla de govern no prioritza les polítiques publiques dedicades a l’educació en el lleure o bé a l’associacionisme educatiu, com tampoc prioritza la “Llei de suport i foment a l’associacionisme educatiu” malgrat que en l’anterior legislatura fins i tot s’havia creat la ponència parlamentària, que es va haver de dissoldre al ser convocades les eleccions anticipades.

Hi ha dues polítiques bàsiques per la joventut catalana que ben desplegades fan possible que ens podem emancipar i esdevenir ciutadans crítics i responsables. Per una banda, les polítiques d’emancipació que han de fer possible l’accés a l’habitatge i la inserció a un mercat de treball digne, mesures que aquest govern vol entomar amb força com ho demostra el propi document. I l’altra, igual d’important o potser més, és apostar fermament per l’educació i sobretot per l’educació en valors, tasca que des de fa molt temps està realitzant, amb molt d’èxit, l’associacionisme educatiu.

Durant el darrer segle, l’associacionisme educatiu no només ha realitzat una valuosa tasca pedagògica optant per l’educació integral de les persones, sinó que també ha esdevingut una important escola de democràcia, una brillant escola de participació i un valuós factor d’integració i de cohesió social. Malgrat que hi ha qui pugui pensar que aquestes tasques també podrien ser entomades des d’altres agents educatius, n’hi ha una que és única, genuïna, necessària i diferenciada de les altres, i és que tot aquest mestratge s’està fent des del voluntariat i això comporta que cada monitor des del seu compromís individual està educant en el futur compromís de la generació que educa. Aquesta tasca és clau per formar ciutadans compromesos i no súbdits o clients del sistema. El compromís només s’ensenya des de la gratuïtat, exercint-lo. No existeix cap altra escola millor que l’associacionisme educatiu per aquesta escomesa.

Malgrat tot, aquest gremi podria està amenaçat. Diversos canvis en la societat catalana han fet aparèixer una nova necessitat social en l’àmbit de l’educació dels infants que ha provocat una excessiva mercantilització del sector i alhora ha fet aflorar nous agents educatius. Aquests nous escenaris s’estan generant sense cap actuació decidida per part del govern i amb l’única regulació de la pròpia llei del mercat. Evidentment aquestes circumstàncies no són gens favorables per les associacions que de manera gratuïta contribueixen a la construcció del país.

Calen polítiques decidides que puguin garantir la continuïtat de l’associacionisme educatiu i en puguin augurar un futur millor. Cal que aquest govern prioritzi aquestes polítiques i es decideixi a tirar endavant una llei que permeti ordenar el sector i establir una sèrie de mesures de suport i reconeixement a favor de l’associacionisme educatiu. Perquè tenir responsabilitats de govern implica imaginar escenaris de futur i no només gestionar el present.