Parlament al Pi de les tres branques

dilluns, agost 03, 2009

El tercer diumenge de juliol vaig pujar a Castellar del Riu per participar a l'Aplec del Pi de les tres branques en nom d'Òmnium Cultural. Avui he trobat aquest vídeo realitzat per llibetats.cat que recull les meves paraules.


(a partir del minut i mig)

You are not alone

divendres, juny 26, 2009

La vida ens dóna i pren papers

dimecres, febrer 18, 2009

Ara fa un parell d’anys, el gener del 2007, en Lluís Llach feia una de les ultimes actuacions i col•laborava amb un espectacle anomenat “Tranuites Circus” que dirigia en Lluís Danés i es representava al TNC.

Va ser un dels espectacles més bonics que he vist: una barreja de música, teatre visual i de circ on cinc artistes (de circ) i una actriu posaven imatges a les cançons més conegudes del cantautor de Verges.

De les cançons que van representar en recordo especialment una: “Un núvol blanc” que avui he trobat al youtube.


"Repensar com créixer" o l'Informe econòmic d'ESADE

dilluns, febrer 16, 2009


La setmana passada vaig veure aquest interessant resum de l'acte de presentació de l'informe econòmic anual d'ESADE. Un informe que després de veure aquestes imatges m’han agafat ganes de llegir.

En el vídeo podreu veure i escoltar les opinions dels catedràtics d’economia Ferran Ballabriga i Xavier Mena que han fet l’informe i que l’expliquen de manera resumida.

Quatre idees generals: S’ha entrat en recessió a nivell mundial. Els països emergents seran els que més patiran i el seu futur és incert. Els EUA tindran una recessió dràstica i ràpida però a la vegada també tindran una ràpida recuperació que es produirà cap a finals del 2009. La zona Euro tindrà una recessió més lenta, però menys profunda i una sortida també més lenta. L’Estat espanyol patirà i tindrà una recessió abrupta, profunda i dilatada en el temps que anirà més enllà del 2010 i que és causa de la crisis financera mundial però sobretot a causa del trencament del model de creixement espanyol i agreujat per les males politiques creditícies i financeres que s’estan duen a terme.

Segons els catedràtics caldrà tornar a ser competitius i per això caldrà repensar com créixer. Diuen que estem vivint en directe un canvi històric que canviarà fins i tot la manera de fer negocis.

Mireu-lo a aqui o be fent un click damunt la següent imatge. Si voleu llegir la noticia de la web de ESADE que inclou un petit resum aneu al següent enllaç.


La crisi segons Albert Einstein

divendres, febrer 13, 2009



"No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot passar a les persones i als països, perquè la crisi porta progressos.

La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la nit. És gràcies a la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera a si mateix sense quedar "superat". Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions.

La verdadera crisi és la crisi de la incompetència.

El problema de les persones i els països és la peresa per a trobar les sortides i les solucions. Sense crisi no hi ha reptes i sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És gràcies a la crisi que aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi qualsevol vent és carícia.

Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme.

En comptes d'això, treballem de valent. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora: la tragèdia de no voler lluitar per superar-la"

Premis de recerca de Taradell

dimecres, gener 28, 2009

La setmana passada es va lliurar el primer premi Ajuntament de Taradell al millor treball de recerca del batxillerat i el treball guanyador va ser "la política a Taradell 1979-1995" de la Míriam Martinez.

El premi ha estat creat aquest any per iniciativa de la regidoria d’educació i del consell escolar municipal i te l’objectiu de identificar tots els treballs de recerca que es realitzin sobre la vila i alhora motivar la creació de nous treballs que parlin de Taradell.

Personalment he tingut la sort de formar part d’aquest primer jurat i la oportunitat de poder llegir tots els treballs que s’hi han presentat. Reconec que he après moltes coses del meu poble que desconeixia tant del treball guanyador com de tots els altres i he recuperat de llarg les hores esmerçades en la lectura. La llàstima és que només un treball ha pogut ser el guanyador i ha rebut el premi i els honors. Particularment em va saber greu no poder reconèixer de cap manera tot l’esforç dels altres participants però el cert es que donat un premi on els estudiants es presenta amb pseudònims es fa difícil discernir on està la barrera de la privadesa i l’anonimat i per tant fer reconeixements públics mes o menys èxplicits.

Per acabar deixeu-me dir que el treball de la Míriam és un bon anàlisis de les cinc comtesses electorals que hi va haver a Taradell des del 79 fins al 95 amb una recopilació molt interessant de diversos documents de l’època, articles de diaris i una acurada bibliografia. Us deixo la presentació que vaig preparar per l’acte de lliurament perquè en podeu fer un tast. Ara que si el voleu consultar sencer el trobareu a la Biblioteca.



Adjunto també la noticia que va publicar-ne el bisetmanari "El 9 Nou"

Ramon Tremosa, l'economista optimista

dijous, gener 15, 2009

No hi ha dubte que en Ramon Tremosa (web) ha estat un dels homes de la setmana després de la seva designació com a candidat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a les eleccions europees del proper mes de juny.

El passat mes d’octubre vaig tenir la oportunitat d’escoltar-lo en una sessió del Programa Vicenç Vives (web) que versava sobre "Territori i model de País” i on ens va exposar el seu de model i la seva idea de com a de ser Catalunya en el futur. La proposta d’en Tremosa està molt ben explicada al seu darrer llibre: "Catalunya serà logística o no serà" però m’atreviré a fer-ne 5 cèntims.

El geògraf Richard Florida (wiki) creu que els motors de creixement econòmic del segle XXI no seran les grans ciutats com Madrid, Paris, Moscou que són grans metròpolis però que estan aïllades en una espècie d'oasis en mig del desert, sinó les Macro-Regions formades per diverses agrupacions de ciutats i de regions amb una densitat de població prou gran i prou extensa com per unir-les entre elles. A partir dels mapes de llums (fotos nocturnes fetes per satèl•lits) en Florida detecta les 20 principals Macro-Regions del món i entre elles hi ha la Macro-Regió mediterrània que va d’Alacant fins a Lió passant per Valencia, Barcelona i Marsella (foto).


Tremosa, a qui algun dels meus companys el va definir com l'economista optimista, analitza aquesta Macro-Regió de 20 milions d’habitants i identifica la ciutat de Barcelona com a possible capitalitat degut a clars motius geogràfics, demogràfics i econòmics. Catalunya, amb Barcelona i Tarragona, (i en certa manera també Valencia) tenen un gran actiu que no té Marsella o Algecires: disposen d’un teixit industrial molt diversificat i són capaces d’acabar productes semielaborats importats d’Àsia (la gran fàbrica del món) per ser acabats i comercialitzats en aquesta Macro-Regió. Aquest teixit industrial suposa un valor afegit per les grans multinacionals que s’han d’establir en aquesta zona. De fet, aquest és el model econòmic holandès i segons Tremosa: “Catalunya ha de ser la Holanda del sud d’Europa”.

L'altre dia vaig veure una entrevista que el Biel Barnils li va fer, diria que més o menys a la mateixa època, en el programa “Factor Humà” del Canal Català d'Osona(web). Potser de manera més breu i concisa en Tremosa repassa alguns dels punts que us he comentat. Us l’adjunto tot recomanant que us la mireu.


.

Val a dir, abans d’acabar aquesta nota, que celebro que Convergència (web) s’hagi decidit finalment per un personatge com ell, independent i independentista, tot fent una aposta a favor de la meritocràcia i la qualitat i en contra de la mediocritat i el sectarisme de la vida política catalana actual. Cada vegada amb més urgència el nostre país necessita la seva millor gent al capdavant, la més ben preparada i la més compromesa.

Voldria felicitar a en Ramon per acceptar aquest repte i també a Convergència per obrir el partit i apostar per la qualitat.