Molta feina a fer! (editorial del Debat Juvenil 84)

Editorial del número 84 del Debat Juvenil, revista del CNJC, publicada la primavera del 2007

Molta feina a fer!

Amb la XXIX Assemblea General Ordinària d’aquest mes de març del 2007 celebrem els 28 anys del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Uns anys de feina feta des dels joves i per als joves, gairebé tres dècades de treball per esdevenir un referent clar per les institucions i les administracions d’aquest país en matèria juvenil, un espai que ha permès que el país anés avançant a partir de les propostes del moviment associatiu juvenil en el marc de les polítiques de joventut.

Hem estat doncs, aquest referent tant pel que fa les administracions i les institucions públiques com pel propi associacionisme juvenil. Ens falta però, ser referents en un altre espai: ser-ho per els i les joves catalans no associats i també per aquells que les distancies geogràfiques ens converteixen en un espai llunyà i desconegut. Aquesta és l’assignatura pendent que tenim: el coneixement de la tasca del Consell a tot el territori i la vinculació i confluència d’aquesta diversitat juvenil.

Arrel del pla d’actuació territorial que es va aprovar ara fa un any, hem començat a treballar en aquesta direcció. Una de les claus perquè aquest pla anés endavant era la possibilitat de incorporar tècnics al territori. Amb aquest aspecte ja hem avançat molt i ara mateix, tenim un tècnic a les comarques barcelonines i un a les comarques gironines. També hem descentralitzat l’àrea de programes i a Girona hi ha una altra persona fent aquesta tasca que ens permetrà consolidar una mínima estructura tècnica a la demarcació i a fer que les entitats gironines puguin realitzar grups de treball a la mateixa ciutat. Aquesta aposta ha de veure la seva consolidació l’any vinent amb la incorporació paulatina de tres tècnics més al territori que ens permeti ser presents a Lleida, Tarragona i a les Terres de l’Ebre,

Aquest número us parlarà d’aquest repte però també, d’altres igual d’importants. Encetem el curs amb el lema: “Som diferents, som iguals” perquè volem posar l’accent en les desigualtats socials. Desprès d’un any treballant per consensuar un discurs de salut, de gènere i de ciutadania, cal que ara comencem a fer accions de formació i d’informació per fer que aquestes intencions escrites en un paper impregnin les nostre entitats. Cal que creem la necessitat de fer unes polítiques de salut que es basin en mesures de prevenció i d’educació i cal que les entitats juvenils interioritzem que en aquest procés hem de ser uns agents de salut molt actius.

D’altra banda, aviat signarem un conveni amb l’Institut Català de la Dona que ens permetrà treballar conjuntament la complexitat de la perspectiva de gènere en els joves i a les entitats. Durant aquest curs volem fer un seguit de formacions en comunicació no sexista, relacions laborals, organització del temps, rols de gènere, mecanismes d’empoderament i coeducació que ens permetran adquirir coneixements de com hem de treballar millor aquest tema a les nostres entitats. De la mateixa manera volem fer un bon treball amb la ciutadania, la immigració, la criminalització juvenil i la resolució de conflictes.

Finalment, també vull mencionar l’estudi que hem engegat. Davant d’una societat dinàmica i complexa amb dificultats perquè els i les joves participin creiem important fer un bon anàlisis de les noves formes de participació i dels nous estímuls juvenils. Amb aquest estudi farem una fotografia ben definida i ben nítida de l’estat actual de l’associacionisme juvenil, per tal de traçar un camí que ens porti cap als reptes del moviment associatiu juvenil del segle XXI.

Tots aquests nous reptes han de ser importants a partir d’ara, però sense oblidar els principals reptes que tenim des de fa temps: cal que continuem fent un seguiment de les polítiques d’emancipació i que aconseguim que la pròxima llei de polítiques de joventut sigui realment efectiva i pragmàtica. Les polítiques d’emancipació són una de les claus mes importants per aconseguir un nou model social, més cohesionat, harmònic i just. L’altra clau és l’educació i per això, també cal que vetllem perquè es protegeixi i es doni suport a un dels agents educatius més valuosos i a la vegada, més maltractats d’aquest país: l’associacionisme educatiu. Les entitats educatives no han de demostrar res que no hagin ja demostrat, el teixit social i polític català des d’alcaldes fins a diputats passant per presidents, regidors i responsables de moltes associacions de la societat civil han estat, en bona part, alumnes d’aquests ensenyaments. No hi ha cap altra escola de compromís al país. I el compromís només s’ensenya gratuïtament. En un model social com el d’avui on es premia l’individualisme i on tot es mercantilitza, fins i tot el temps de lleure, podríem perdre un actiu molt important pel país. No badem!

I res més, com veieu aquest es un curs que s’acaba i una presidència que també posa el seu punt i final, però deixa oberts molts projectes i molts reptes que continuen en mans d’un bon equip per tirar-los endavant. Bona Feina!