La proposta la vaig acceptar de seguida, però la tria no va ser tant fàcil. Les novetats les vaig descartar ràpid (això de tenir canalla t’allunya de les sales del cinema durant una bona temporada) i em vaig haver de centrar en els clàssics. Tot i que varis noms ballaven per la meva memòria, finalment l’escollida va ser “Amélie”. Avui ha sortit publicat:
Amélie de Jean Pierre Jeunet
“Una de les pel•lícules més boniques que he vist mai ha estat Amélie. És molt més que una història d'amor amb final feliç. Amélie és un viatge introspectiu cap al nostre interior, cap a la soledat, una mirada interna i optimista cap a les nostres rareses i singularitats. Una pel•lícula que sap explicar la felicitat a partir dels fets quotidianitats, de les petites coses i dels petits gestos quan una noia, amb només 22 anys, vol arreglar la vida de la resta de la societat. Amélie també és sensibilitat, poesia visual que aconsegueix despertar tots els sentits. Un film ple de contingut, ben guionat, que retrata un munt de vides paral•leles, de móns invisibles, tot fent una critica a la superficialitat actual i als seus personatges arquetipus. Amélie és un passeig cap al submón dels sentiments, la imaginació i els somnis. Un bonic conte de Nadal."
Adjunto un parell de fragments de la pel·licula.
Que li agrada a Amèlie?
El vals d'Amélie
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada