"Repensar com créixer" o l'Informe econòmic d'ESADE

La setmana passada vaig veure aquest interessant resum de l'acte de presentació de l'informe econòmic anual d'ESADE. Un informe que després de veure aquestes imatges m’han agafat ganes de llegir.

En el vídeo podreu veure i escoltar les opinions dels catedràtics d’economia Ferran Ballabriga i Xavier Mena que han fet l’informe i que l’expliquen de manera resumida.

Quatre idees generals: S’ha entrat en recessió a nivell mundial. Els països emergents seran els que més patiran i el seu futur és incert. Els EUA tindran una recessió dràstica i ràpida però a la vegada també tindran una ràpida recuperació que es produirà cap a finals del 2009. La zona Euro tindrà una recessió més lenta, però menys profunda i una sortida també més lenta. L’Estat espanyol patirà i tindrà una recessió abrupta, profunda i dilatada en el temps que anirà més enllà del 2010 i que és causa de la crisis financera mundial però sobretot a causa del trencament del model de creixement espanyol i agreujat per les males politiques creditícies i financeres que s’estan duen a terme.

Segons els catedràtics caldrà tornar a ser competitius i per això caldrà repensar com créixer. Diuen que estem vivint en directe un canvi històric que canviarà fins i tot la manera de fer negocis.

Mireu-lo a aqui o be fent un click damunt la següent imatge. Si voleu llegir la noticia de la web de ESADE que inclou un petit resum aneu al següent enllaç.

La crisi segons Albert Einstein

"No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot passar a les persones i als països, perquè la crisi porta progressos.

La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la nit. És gràcies a la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera a si mateix sense quedar "superat". Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions.

La verdadera crisi és la crisi de la incompetència.

El problema de les persones i els països és la peresa per a trobar les sortides i les solucions. Sense crisi no hi ha reptes i sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És gràcies a la crisi que aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi qualsevol vent és carícia.

Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme.

En comptes d'això, treballem de valent. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora: la tragèdia de no voler lluitar per superar-la"

Premis de recerca de Taradell

La setmana passada es va lliurar el primer premi Ajuntament de Taradell al millor treball de recerca del batxillerat i el treball guanyador va ser "la política a Taradell 1979-1995" de la Míriam Martinez.

El premi ha estat creat aquest any per iniciativa de la regidoria d’educació i del consell escolar municipal i te l’objectiu de identificar tots els treballs de recerca que es realitzin sobre la vila i alhora motivar la creació de nous treballs que parlin de Taradell.

Personalment he tingut la sort de formar part d’aquest primer jurat i la oportunitat de poder llegir tots els treballs que s’hi han presentat. Reconec que he après moltes coses del meu poble que desconeixia tant del treball guanyador com de tots els altres i he recuperat de llarg les hores esmerçades en la lectura. La llàstima és que només un treball ha pogut ser el guanyador i ha rebut el premi i els honors. Particularment em va saber greu no poder reconèixer de cap manera tot l’esforç dels altres participants però el cert es que donat un premi on els estudiants es presenta amb pseudònims es fa difícil discernir on està la barrera de la privadesa i l’anonimat i per tant fer reconeixements públics mes o menys èxplicits.

Per acabar deixeu-me dir que el treball de la Míriam és un bon anàlisis de les cinc comtesses electorals que hi va haver a Taradell des del 79 fins al 95 amb una recopilació molt interessant de diversos documents de l’època, articles de diaris i una acurada bibliografia. Us deixo la presentació que vaig preparar per l’acte de lliurament perquè en podeu fer un tast. Ara que si el voleu consultar sencer el trobareu a la Biblioteca.

Premis De Recerca Duplicada

View more presentations or upload your own. (tags: taradell premis)

Adjunto també la noticia que va publicar-ne el bisetmanari "El 9 Nou"

Ramon Tremosa, l'economista optimista

No hi ha dubte que en Ramon Tremosa (web) ha estat un dels homes de la setmana després de la seva designació com a candidat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a les eleccions europees del proper mes de juny.

El passat mes d’octubre vaig tenir la oportunitat d’escoltar-lo en una sessió del Programa Vicenç Vives (web) que versava sobre "Territori i model de País” i on ens va exposar el seu de model i la seva idea de com a de ser Catalunya en el futur. La proposta d’en Tremosa està molt ben explicada al seu darrer llibre: "Catalunya serà logística o no serà" però m’atreviré a fer-ne 5 cèntims.

El geògraf Richard Florida (wiki) creu que els motors de creixement econòmic del segle XXI no seran les grans ciutats com Madrid, Paris, Moscou que són grans metròpolis però que estan aïllades en una espècie d'oasis en mig del desert, sinó les Macro-Regions formades per diverses agrupacions de ciutats i de regions amb una densitat de població prou gran i prou extensa com per unir-les entre elles. A partir dels mapes de llums (fotos nocturnes fetes per satèl•lits) en Florida detecta les 20 principals Macro-Regions del món i entre elles hi ha la Macro-Regió mediterrània que va d’Alacant fins a Lió passant per Valencia, Barcelona i Marsella (foto).


Tremosa, a qui algun dels meus companys el va definir com l'economista optimista, analitza aquesta Macro-Regió de 20 milions d’habitants i identifica la ciutat de Barcelona com a possible capitalitat degut a clars motius geogràfics, demogràfics i econòmics. Catalunya, amb Barcelona i Tarragona, (i en certa manera també Valencia) tenen un gran actiu que no té Marsella o Algecires: disposen d’un teixit industrial molt diversificat i són capaces d’acabar productes semielaborats importats d’Àsia (la gran fàbrica del món) per ser acabats i comercialitzats en aquesta Macro-Regió. Aquest teixit industrial suposa un valor afegit per les grans multinacionals que s’han d’establir en aquesta zona. De fet, aquest és el model econòmic holandès i segons Tremosa: “Catalunya ha de ser la Holanda del sud d’Europa”.

L'altre dia vaig veure una entrevista que el Biel Barnils li va fer, diria que més o menys a la mateixa època, en el programa “Factor Humà” del Canal Català d'Osona(web). Potser de manera més breu i concisa en Tremosa repassa alguns dels punts que us he comentat. Us l’adjunto tot recomanant que us la mireu.

.

Val a dir, abans d’acabar aquesta nota, que celebro que Convergència (web) s’hagi decidit finalment per un personatge com ell, independent i independentista, tot fent una aposta a favor de la meritocràcia i la qualitat i en contra de la mediocritat i el sectarisme de la vida política catalana actual. Cada vegada amb més urgència el nostre país necessita la seva millor gent al capdavant, la més ben preparada i la més compromesa.

Voldria felicitar a en Ramon per acceptar aquest repte i també a Convergència per obrir el partit i apostar per la qualitat.

Geopolítica Mundial amb Pere Vilanova

Arrel del Programa Vicens Vives (web) avui he tingut la oportunitat d’escoltar a Pere Vilanova, catedràtic de ciències politiques i actual director d’assumptes estratègics i de seguretat del Ministeri de defensa, parlant de Geopolítica Mundial.

Més de quatre hores de conferencia/classe/debat donen per molt, però destacaré algunes idees:

1.- Definició de Política: Competició per el Poder.

2.- La globalització no existeix, és un terme mig ideològic, mig funcional que invoquem per trobar solucions. Quan la globalització era petita se’n deia interdependència.

3.- A la dècada dels 90 hi havia una mitjana de uns 40 conflictes armats a l’any, a la dècada actual uns 30. De tots aquests només un 4% son conflictes entre estats, la resta son conflictes armats a dins del mateix estat. Les Nacions Unides només intervenen en els conflictes entre estats, és a dir en un 4% .

4.- Per entendre la política xinesa cal saber jugar al Joc del Go (wiki), un joc d’estratègia, observació i tàctica creat a Xina fa més de 4.000 anys.

5.- La creació, consolidació i creixement de la UE s’explica a partir de conceptes de seguretat global.

6.- El paper de Turquia és clau en el futur mapa energètic Europeu. A Europa el gas i el petroli o entren per Rússia o per Turquia. És incongruent que Turquia no sigui admesa com a membre de la UE quan és membre del Consell d’Europa i de la OTAN.


7.- Hi ha una clara distinció entre països musulmans i països àrabs. Dels 5 països amb més població musulmana cap és àrab. No hi ha un model polític que defineixi els països musulmans. La religió tampoc és un nexe d’unió: forces països musulmans estan o han estat en guerra entre ells o en guerres civils.

Respecte al conflicte entre Israel i Palestina, com a bon coneixedor del tema, ha mostrat certa perplexitat i abatiment. L’atac israelià sobre Gaza únicament s’explica a partir de raons electorals: A Israel hi ha eleccions properament i sembla que les enquestes no estaven afavorin ni el Kadima ni al Partit Laborista. El Likud de Netanyahu que ha estat acusant al Govern de Ólmert de poc contundent davant dels atacs de Hamàs, anava per davant en la intenció de vot.

La pel•lícula de la meva vida

A principis de setmana vaig rebre un mail del Laia Miralpeix, taradellenca i periodista de El 9 Nou, proposant-me d’escriure 10 línies sobre la pel•lícula de “la meva vida” per publicar en l’apartat que porta aquest nom en el bisetmanari osonenc.

La proposta la vaig acceptar de seguida, però la tria no va ser tant fàcil. Les novetats les vaig descartar ràpid (això de tenir canalla t’allunya de les sales del cinema durant una bona temporada) i em vaig haver de centrar en els clàssics. Tot i que varis noms ballaven per la meva memòria, finalment l’escollida va ser “Amélie”. Avui ha sortit publicat:



Amélie de Jean Pierre Jeunet

“Una de les pel•lícules més boniques que he vist mai ha estat Amélie. És molt més que una història d'amor amb final feliç. Amélie és un viatge introspectiu cap al nostre interior, cap a la soledat, una mirada interna i optimista cap a les nostres rareses i singularitats. Una pel•lícula que sap explicar la felicitat a partir dels fets quotidianitats, de les petites coses i dels petits gestos quan una noia, amb només 22 anys, vol arreglar la vida de la resta de la societat. Amélie també és sensibilitat, poesia visual que aconsegueix despertar tots els sentits. Un film ple de contingut, ben guionat, que retrata un munt de vides paral•leles, de móns invisibles, tot fent una critica a la superficialitat actual i als seus personatges arquetipus. Amélie és un passeig cap al submón dels sentiments, la imaginació i els somnis. Un bonic conte de Nadal."

Adjunto un parell de fragments de la pel·licula.

Que li agrada a Amèlie?



El vals d'Amélie

Nou any, nou bloc!

Les meves coses

Després de gairebé un parell d’anys fent el bloc de Taradell, m’he decidit de començar-ne un altre, aquest vegada de caire més personal.

La idea és tenir un espai virtual per anar-hi posant “les meves coses” de manera que serveixi d’arxiu de les meves paraules.

Aquest bloc comença mirant enrere tot recapitulant antics articles que he fet al llarg de la meva vida. Seguirà mirant enrere perquè la intenció és recopilar força informació que tinc desordenada en molts llocs, però neix amb el clar propòsit de mirar endavant i de ser l’espai que reculli, a partir d’ara, “les meves coses”.

Si diuen que hom és presoner de les seves paraules, heus aquí la meva presó: